PUBLICACIONES

Des d’un prisma personal

Gudi Moragues Jaulin du Seutre. Crítica d’Art

para el Catálogo de la exposición “Des de la mar”

Mallorca, mayo de 2020

Al llarg de la historia, el Mediterràni ha estat i és una taxativa força tant inspiradora com generadora de llegendes i mites. Ara, a la segona dècada del segle XXI, segueix evidenciant un preponderant influx poètic en l’ésser humà. Paràmetres dins els quals Diana Bustamante presenta l’exposició que denomina “Des de la mar“, una acurada i personal selecció d’obres de recent factura i diferents formats.

D’aquesta manera, Bustamante diposita una mirada diferent que enllaça amb lúcida habilitat, història–actualitat, dispersió–unió, figuració–abstracció, suggeridores ambivalències tant  a nivell conceptual com tècnic per realitzar una acció creadora de singulars preceptes.

Leer más

Els blaus, els verds i els grocs de l’ambient mediterrani gairebé saturen la totalitat del quadre i la tebior de la brisa marina que es desprèn de les seves composicions ens recorden les nostres pròpies arrels. Per aquesta raó, apropar-nos a la seva pintura és un  bàlsam dolç, suau i cicatritzant per a l’esperit ja que aixopluga les distintes cultures de la inhòspita i fràgil comunitat universal.

Mitjançant un expressionisme abstracte i una paleta lluminosa i vibrant per l’execució del seu treball, l’artista assumeix una intervenció centrada en els paratjes costaners, les roques constanment besades o fustigades per la mar, les arenes blanques i les aigües transparents de la natura illenca o de la vasta dimensió marina. Perspectives sempre acompanyades per l’experiència d’una mà sàvia, capaç de delimitar i fragmentar l’escena amb  una subjuntiva i hàbil utilització del collage.

Diana Bustamante estableix un llenguatge lliberal i desestructurat fins assolir cotes de profunda reflexió i lírica concepció. El tractament és una encertada amalgama de pigments i textures  per desenvolupar el just i precís equilibri que explora reverberacions insòlites de gran força. Fruit d’aquesta mirada interpretativa, analítica i, per damunt de tot, d’exquisida sensibilitat són aquestes darreres pintures que ens permeten realitzar una fidedigna incursió en les característiques de la seva obra i, també, en el tarannà tan seriós i rigorós com conciliador d’una artista veraç.

Les seves temàtiques són metàfores de la vida o la simbologia del viatge ignot que invariable verifica l’ésser humà. Les imatges és dilueixen dins una mar solcada tant per les calideses com per les qualitats, convertint l’àmbit pictòric en espais d’emoció, on palpiten escenaris amarats pels colors de la memòria. Són simbòliques representacions d’alguns icònics llocs en els quals el gest i l’expressió s’uneixen per incidir en uns temes significatius del prisma personal.

Diana Bustamante. Des de la mar

Sandra Pilato Iranzo, Fundació Baleària

para el Catálogo de la exposición “Des de la mar”

Dénia, mayo de 2020

Platges, arenals i penya-segats conformen la bellesa paisatgística del litoral peninsular mediterrani. En la distància, des de la mar o des de l’aire, una fina línia delimita el món marí i el terrestre. Aquest singular espai posseeix un ecosistema de gran diversitat biològica i elevat valor ambiental.

La pintura de Diana Bustamante evidencia la riquesa i versatilitat del paisatge mediterrani a través d’un recorregut per llocs entranyables de les Illes Balears, la Costa Blanca i la costa atlàntica gallega.

L’exposició Des de la mar recupera l’herència impressionista del paisatge mediterrani des d’una nova i hàbil versió contemporània d’essència minimalista. La síntesi dels elements, l’elecció cromàtica i la tècnica aplicada conformen un llenguatge propi de tendència a l’expressionisme abstracte.

Leer más

La mar és el punt focal a partir del qual s’agreguen illots, penyals, cales rocoses o platges de fina arena conformant emplaçaments únics de curiosa nomenclatura, en referència a la història o la llegenda de l’entorn. Les formes sinuoses, els enquadraments aeris, la força expressiva de la taca i la subtil preponderància del blanc, constitueixen els trets estilístics més destacables de Bustamante.

En les serigrafies i dibuixos, l’artista evoca en la figura iconogràfica del pagès els valors tradicionals de les illes en un homenatge als nostres avantpassats.

El compromís cultural de la Fundació Baleària afavoreix l’intercanvi artístic en els territoris en els quals la naviliera està present. Aquest vessant es materialitza mitjançant el programa Llonges de la Cultura, espais de trobada artística disseminats per la Mediterrània que permeten la itinerància de diferents projectes expositius. La difusió de la cultura aferma aspectes tan rellevants com la preservació del patrimoni històric, artístic o mediambiental i la transmissió de coneixement per al desenvolupament social.

Una vegada més, el nostre sincer agraïment a Antoni Torres Martorell, comissari de l’exposició; a la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern de les Illes Balears i a tots els organismes col·laboradors per l’interès i dedicació en la defensa i la promoció de la cultura.

“Naveguem. La velocitat amaina. Aquell punt difús en l’horitzó va prenent dimensió, s’albiren formes perfilades i ben definides. La intensitat lumínica acreix els matisos d’una capritxosa morfologia. Àvidament, volem reconèixer tot el que sorgeix davant la nostra atenta mirada. De sobte, una indescriptible alegria ens embarga en el precís instant de connexió amb el territori. A la fi, hem arribat a port”.

La veu pròpia

Antoni Torres Martorell, Comissari d’art

para el Catálogo de la exposición “Des de la mar”

Mallorca, abril de 2020

No fa massa temps comentava en una altra presentació, la importància que ha tingut la mar com a font d’inspiració per als artistes. Ha estat, és i serà un element i un referent en la història de l’art.

I si ho és per als artistes, més ho és per als illencs, que hem tingut la sort de compartir la nostra trajectòria vital en espais banyats per les aigües salades i transparents (ara més que mai) que ens ofereix el gaudi de la gran i espectacular gamma cromàtica de blaus i verds, les tonalitats mediterrànies.

Per tot això, no ens ha d’estranyar que el mar i els seus matisos tinguin aquest gran protagonisme en les obres de Diana Bustamante.

Com podria defugir de l’encís que exerceix si ha crescut a Eivissa? Eivissa, l’illa de la llum.

Eivissa, l’illa que tants i tants d’artistes ha vist passar. Eivissa, lloc de trobada i d’inspiració per als nadius i visitants.

Leer más

És fàcil trobar-nos treballs on hi figura la mar, moltes. Però no sempre estan dotades d’un llenguatge propi, com ha sabut trobar i reflectir Diana, la qual les ha donat un contingut únic i harmoniós que les fa úniques i diferents. Ha aconseguit el seu propi llenguatge. He dit sempre que m’atrauen molt els artistes que saben crear el seu univers. Artistes que copses immediatament, que reconeixes a cua d’ull. Diana Bustamante n’és un d’aquests exemples. Ha estat capaç de fer el que sols els que tenen el raig de la màgia de la inspiració poden fer: crear un estil únic, un llenguatge característic, una veu pròpia. Ens trobam davant una pintora que no ha dubtat en provar, explorar, combinar, manipular, jugar amb tot allò que té al seu abast: collages, gammes cromàtiques, tècniques d’obres gràfiques, tècniques d’altres països… Record molt bé uns papers fets amb influències japoneses, papers, fustes, teles, pinzells de totes les mides, pigments… Cercar i escorcollar aquest equilibri tan difícil d’aconseguir entre realitat i ficció. Els que coneixeu la geografia de les Illes Balears identificareu amb un cop d’ull els racons a la majoria de la seva obra. Hi ha representades totes les nostres illes, la Marina Alta de la costa alacantina, un petit homenatge a Manfred, l’alemany que es va instal·lar a Camariñas i que també estimava tant la mar. Em fascina la sensibilitat que transmeten les seves pintures. La força creativa que hi trobam a cada obra és el seu “ofici”. En aquesta exposició, l’artista eivissenca es passeja retratant les illes, les agermana amb les veïnades costes de la península i amb una petita incursió atlàntica. I amb aquest transitar ens treu els sentiments de gaudi de viure rodejats de la mar. Passejar entre aquestes peces ens fa viatjar per la nostra terra, per la nostra mar, que tant i tant hem enyorat aquests mesos. Gràcies a la força creadora del llenguatge artístic de Diana Bustamante que s’ha esmerçat en fer-ne una sublim selecció. Una vegada més m’agradaria donar les gràcies a tots els que han fet possible aquesta exposició: en primer lloc a la Fundació Baleària, per fer realitat les itineràncies de l’exposició; una companyia naviliera que construeix ponts culturals sobre la mar. A tots els ajuntaments, sales d’exposicions, centres culturals que l’acolliran per les facilitats que ens han donat. A Gudi Moragues, per animar-me sempre a emprendre noves aventures artístiques. A l’Institut d’Estudis Baleàrics per la línia d’ajudes artístiques que farà possible que aquesta exposició arribi a l’Atlàntic. Als companys d’Art amb B que ajudaran al transport i muntatge i a tots aquells que de manera conscient o inconscient han fet possible que aquell ja llunyà projecte sigui aquesta realitat. Però sobretot, gràcies a Diana Bustamante, per haver-me convidat a compartir aquesta aventura amb ella, a deixar-me passejar per la seva visió de les meravelloses costes de les nostres illes i de la Marina Alta. Tornar a veure la casa del meu estimat Manfred, el Museu Man i fer-me properes les costes de Camariñas, tocades per la inspiració d’aquesta artista. Una mar que tant estimam i que no sempre tractam així com es mereix. Que la inspiració que ha guiat l’artista ens il·lumini per poder fruir de l’art i que la força inspiradora de Diana Bustamante ens faci gaudir d’aquestes aigües beneïdes pels Déus, sense oblidar que dels homes en depèn la seva conservació.

Diana Bustamante. Ibiza recién pintada

Ignacio Cartagena, poeta

para el Catálogo de la exposición “Des de la mar”

Edimburgo, abril de 2020

Diana Bustamante no nació en Ibiza, e imaginamos que por eso ha escogido pintarla desde el mar, que es la manera más honesta de llegar a cualquier isla y, desde luego, la que antes que ella practicaron todos sus artistas y pensadores adoptivos, desde Joaquín Sorolla hasta Walter Benjamin, desde Rafael Alberti a Emil Cioran.

Leer más

Diana pinta la isla con manchas de pintura -casi con trozos de papel- dejados sobre la tela como al albur del balanceo de una barca. Sus colores se ordenan -¿por su cuenta?- en jardines submarinos, en simas profundas, en pinares encrespados, en muros pardos y tejados austeros. Las calas que Diana pinta llevan milenios esperando, presas de una especie de inmovilidad salobre (“o en pulsación de sofoco”, como dijo Claudio Rodríguez). Pero ella las rescata frescas, recién pintadas, como vistas por los ojos de quien las mira por primera vez. Qué difícil es aprender a mirar por vez primera un paisaje visto, retratado e incluso pensado tantas veces como el de Ibiza. Ante esta isla recién pintada, que Diana nos ofrece desde el mar, nos preguntamos quién pudiera hacer lo mismo con su propia vida: poner sobre la arena un pie indeciso y dejarse seducir por el misterio de lo que aún le queda por vivir.

Santa Eulària. Donde viven las musas

Pilar Ruíz Costa

para el Catálogo “Donde viven las musas” del Ajuntament de Santa Eulària des Riu

Ibiza, octubre de 2014

Pintora y diseñadora, madrileña de nacimiento, que creció junto a la desembocadura del río de Santa Eulària.

La obra más reciente de Diana, que ha ido desarrollando a lo largo de los últimos meses, se inspira en la desembocadura del río de Santa Eulària y todo el entorno natural que lo rodea. Allí es donde ella se trasladó a vivir a los seis años, cuando su familia abandonó Madrid para instalarse en la isla.

“Este paraje tiene un recuerdo muy emotivo para mí que va mucho más allá de su valor paisajístico, porque es donde me he criado. Aquí veníamos a jugar y ha hacer excursiones por los campos de cultivo como si fuéramos aventureros”. Ahora, junto a esos huertos donde creció hay un paseo de muros de piedra enmarcado por los cañaverales a la orilla del cauce. “Ha mejorado para los paseantes, pero yo recreo el paraje asilvestrado que recuerdo de niña”.

Leer más

Uno de los motivos de su infancia que ha plasmado en un lienzo es el puente que cruza el río, conocido como el puente romano, aunque su construcción data de inicios del siglo XVIII, “un lugar emblemático con historia”. “Lo pinté porque es un icono del lugar, tiene mucho valor sentimental para mí”. “Tengo un recuerdo primigenio, muy infantil, de la desembocadura del río y lo conservo muy arraigado. Revivo esa ilusión de niña cada vez que vengo. Fue un privilegio crecer en Santa Eulària, tuve una infancia muy feliz porque podía estar todo el día en el campo, en la playa, todo el día trotando como una salvaje”.

Entrevista Josep Àngel Costa. Foto: Alex Soto.

El arte versátil de Diana Bustamante

Núria del Río Pinto, suficiencia investigadora en historia del arte

para el Suplemento “Mola” del Diario de Ibiza

Ibiza, marzo de 2013

Diana Bustamante Frías (Madrid, 1968) llegó a la isla cuando tenía seis años. Es licenciada en Bellas Artes por la Universidad Complutense de Madrid desde 1994, especializándose en Grabado Calcográfico, aunque en un comienzo optó, como una primera tentativa, por la escultura, remanente esencial para comprender sus espacios y volúmenes.

En su amplio currículo destacamos que es, desde 2010, Experta Universitaria en Gestión del Mercado Cultural y del Ocio. Y mientras fue la coordinadora del Proyecto Asociación Empresarial Innovadora (AEI) Ibiza Music Cluster le fue concedido el Reconocimiento de Excelencia en el 2008.

En los años de formación en Madrid participó en una serie de concursos: fue seleccionada en los del Museo del Minigrabado de Ourense en 1994 y el Certamen Nacional de Grabado de Caja Madrid en 1996. Entre 1996 y 1999, participó en la Red de Arte Joven Cam. En 1999, regresa a la isla para instalarse definitivamente. Su arranque pictórico fue una exposición individual en la Sala de Exposiciones de Argentaria, en 2000, y desde entonces ha participado en distintas ediciones del Supermercat d’Art en Ebusus. Desde 2006 colabora con el diseño gráfico del Festival de Ópera de Eivissa con diseños de programas, flyers y asesoramiento en marketing y promoción, trabajando con Armin Heinemann, impulsor y alma del Festival. Bustamante es de una sólida y pluridisciplinar formación que sabe conjugar perfectamente en distintos medios, dando cabida en su trabajo a la creatividad, el diseño gráfico y la gestión cultural con el mismo saber hacer.

Leer más

En realidad, Bustamante recoge el testigo de una larga tradición profesional que fue interrumpida por las vanguardias y el nacimiento de las galerías de arte. En términos históricos, hasta hace poco tiempo, el artista era multifacético e incluso coordinador de eventos. El artista consolidado por la historia del arte es un profesional de sólida formación, no solo artística, que actúa bajo las directrices de un mecenas, éste le da la temática, unas pautas que indican los elementos básicos que quiere que aparezcan, incluso indica la cantidad de dinero que va a invertir en el cuadro… Este fue el modus operandi de genios como Velázquez, Da Vinci, Rubens, Van Dick, que fueron dignatarios de la corte: ujier de cámara, ingegnere camerale, jefes de ceremonias o, incluso, diplomáticos de sus mecenas, que en aquel tiempo eran, principalmente, la iglesia o la monarquía. La capacidad que tiene Bustamante para empatizar con sus ‘mecenas’ y la íntima relación que crea no sólo con su propio estilo y el deseo ajeno, sino incluso con el espacio para el cual está creada la obra, la convierten en una renovada opción para el languideciente mundo actual del arte de la isla. Artista de su tiempo, el eclecticismo le hace beber de fuentes diversas, encontrando un discurso personal en todos sus trabajos; nos topamos con un universo sutil, elegante pero contundente, donde una Plasticidad muy sencilla se expresa en una paleta muy personal. Los colores son desarrollados a través de sus propias mezclas, logrando una marcada seña de identidad. Junto al collage de papel japonés y del papel offset, los colores se convierten en elementos que configuran una iconografía abstracta en la que se combina la sutileza del papel con la contundencia del polvo de mármol, y logra sintetizar paisajes bien definidos donde envuelve la atmósfera reinante. Bebe de influencias tan versátiles como el suibokuo pintura monocroma japonesa y el grabado: fundiéndolos elementos en el blanco (invirtiendo los resultados de la ManeraNegra). La sinestesia, tropo que materializa la adjudicación de cualidades que son inherentes de un sentido a otro, provoca contrastes o impropias calidades que por desconcertantes agudizan la sensación y emoción. Esto es lo que sucede con sus paisajes: Bustamante evoca (para ello utilizaremos parte de la definición de Haiku) imágenes claras y sensaciones táctiles y sonoras… En sus obras se oyen hasta los pétalos al caer y se le sigue el rastro al viento, con un rasgo definitivo, la elegancia en la ejecución. Otra vertiente en su lenguaje es el costumbrismo. Las series expuestas en el Supermercat d’Art en Ebusus nos muestran a una artista preocupada por recoger la tradición ibicenca y trasmitirla. El trabajo de modelado de los cuerpos en danza, la agilidad y el movimiento a través de pocos trazos y unos toques de colores acertados: destaca siempre la inteligencia como recurso Para simplificar los elementos y lograr el máximo de expresión.

Catálogo – Des de la mar
Exposición itinerante 2020/2021

Catálogo – Baleàrics Músics
Exposición itinerante 2019/2021

Catálogo – Terres Llunyanes

Proyecto Mata Ombres 2019
Exposición Sa Nostra Sala. Mallorca. Sept 2019

Catálogo – 40 Poetes XL Artistes

40 Aniversario de la UIB
Exposición itinerante. 2018/2019

Catálogo – Art per a la vida 2

Proyecto solidario de Projecte Home Balears
Exposición itinerante. 2018/2019

Catálogo – Paisatges Propers
Exposición Club Diario de Ibiza. Sept – oct 2014